Gabriel García Márquez - A deghe annos dae sa morte
LÌTERA DE ADIOSU
Si pro un'iscuta Deus s'at a ismentigare chi
so una marioneta de roba e
m'at a donare agigu de vida, podet èssere chi non
dia nàrrere totu su chi penso,
ma prus a prestu dia pensare totu su chi naro.
Dia dare valore a sas cosas, non pro su chi si balent,
ma pro su chi cherent nàrrere.
Dia dormire pagu, dia bisare de prus,
cumprendo chi cada minutu chi serramus sos ogros,
perdimus sessanta segundos de lughe.
Dia mòvere cando sos àteros s’arreant,
dia istare ischidadu cando sos àteros dormint,
dia ascurtare cando sos àteros faeddant e
cantu dia tastare unu geladu bonu de tziculate!!
Si Deus mi donaret agigu de vida,
dia bestire in manera simpre,
mi dia corcare conca a sole lassende iscucuzadu non
su corpus meu ebbia, ma fintzas s'ànima mea.
Deus meu, si giughere unu coro, dia iscrìere
s'òdiu meu subra de s'astrau e
dia isetare chi s'iscazaret a su sole.
Dia pintare cun unu bisu de Van Gogh
subra sos isteddos unu poema de Benedetti
e una cantzone de Serrat diat èssere sa serenata
chi dia ofèrrere a sa luna.
Dia abbare cun sas làgrimas meas sas rosas,
pro intèndere su dolore de sas ispinas
e su carrìvile basu de sos pètalos issoro…
Deus meu, si tennere agigu de vida...
Non dia lassare colare una sola die
sena nàrrere a sas pessones chi amo,
chi las amo. Nde dia conchinare totu sos òmines e sas fèminas
chi sunt sos favoridos meos e
dia bìvere innamoradu de s'amore.
A sos òmines dia mustrare
cantu si faddint si pensant
chi si podet sessare de s'amorare
cando antzianant, sena ischire
chi antzianant cando sessant de s'amorare.
A unu pipiu li dia dare sas alas,
ma dia lassare chi impararet a bolare a sa sola.
A sos betzos dia insinnare
chi sa morte no arribbat cun sa betzesa
ma cun s’ismèntigu.
.
Cosas meda apo imparadu dae bois, Òmines!
Apo imparadu chi totu su mundu amat bìvere
in cùcuru de monte,
sena ischire chi sa cuntentesa bera
est a torrare a artziare su petorru.
Apo imparadu chi
cando una criadura istringhet cun su pùngiu suo minoreddu,
a prima bia, su pòddighe de su babbu,
lu mantenet istrintu pro semper.
Apo imparadu chi un'òmine
tenet su deretu de nd’abbaidare un’àteru
dae susu a josso petzi
cando lu devet agiuare a si nche pesare.
Paritzas sunt sas cosas
chi apo pòdidu imparare dae bois,
ma de a beru,
non m'ant a serbire a meda,
ca cando m'ant a pònnere
intro de cudda valìgia,
apo a èssere morende a manera trista.
